JA SÓN VACANCES DE NADAL!^^

Dimecres vaig anar a acabar el moral amb la Maria, res va ser fer un retoc a les lletres i ja va estar enllestit!
En acabar-lo vam anar a ensenyar-li al seu marit. Al Llorenç, de jove, li agradaven molt les manualitats. Va dir que era motl maco :)
Al acabar-lo vam marxar..i ens vam despedir però fins avui, que ens hem tornat a trobar per fer la festa de comiat.
Hem arribat a la residència sobre les 10 del matí. Totes les parelles ja estaven a baix el menjador esperant la nostra visita!
La Maria estava amb el Llorenç. Després ens hem assegut al costat del nostre avi i junts hem explicat el moral que hem fet. A nosaltres, ens ha tocat el dia de Santa Llúcia.
En acabar això, hem fet una valoració conjunta del que ens ha semblat el primer trimestre. Tot seguit, hem esmozat xocolata desfeta amb galetes (estava tot molt bo).
Per acabar ens hem donat un petit detall. La Maria m'ha fet una felicitació de Nadal que serveix per punt de llibre i tot, jo també li he fet una postal.
Desitjo que passeu molt bones festes! Ens veiem a la tornada^^
BON NADAL I FELIÇ 2OO9; FINS AVIAT!

10 DE DESEMBRE 2008: SETENA VISITA A LA MARIA =)

Aquest dimecres la Maria ja es trobava recuperada del tot ;)
Ja havia passat la neumonia que portava arrossegant fa dues setmanes.
Vaig anar-la a buscar a l'habitació com de costum i vam anar cap a la sala de la residència a fer el treball esmentat.
Ens havia tocat fer el mural sobre el dia de Santa Llúcia. Jo, portava quatre fotografies que havia buscat, juntament amb una mica d'informació per poder elaborar-lo.
Vam començar tallar les fotos i tot seguit vam fer els títols.
La Maria em deia : "Fes-ho tu sola Marta que ja ho fas molt bé^^"..però també necessitava la seva ajuda :) em donava la seva opinió de com podia quedar millor, retallava,etc.
Finalment vam firmar les dues.
Per la setmana pròxima ens quedarà acaba de confeccionar i retocar el títol i ja estarà tot enllestit!!

3 DE DESEMBRE: SISENA VISITA A LA MARIA!

Aquest dimecres teniem malaltona a la Maria. Vaig arribar i estava estirada al llit reposant una mica.
La setmana passada ja no estava gaire fina, tenia una mica de refredat i aquesta doncs semblava que encara no se li havia curat del tot.
Li vaig comentar el tema del moral, però no vam poder parlar-ne gaire perquè tampoc tenia ganes de posar-me a atabalar-le i li vaig dir que ja li explicaria la setmana pròxima!
Vaig estar-me 10 minutets a l'habitació amb ella i llavors amb baixar al menjador amb la Patricia i la seva parella, la Concepció Delgado.
És una dona molt xerraire!! jeje. Així doncs, vam estar la resta de l'hora amb elles i vam passar-la ben entretingudes i divertida.

26 DE NOVEMBRE 2008: CINQUENA VISITA :*

Un dimecres més a la residència!
Ja s'acosta el Nadal. Als avis i àvies de la residència els han proposat fer una representació dels Pastorets, i dimecres en vam estar parlant amb la Maria. Ella no té pensat actuar-hi, no perquè no ho trobi interessant sino perquè pensa que ja són una miqueta grans i ella no s'hi sent a gust.
Que més.. vam parlar del seu marit, ell es passa els matins al menjador per tal de que la Maria pugui desconectar per unes horetes i llavors passa la tarda amb ell i al vespre vénen els fills.
També com que era la setmana de la Música, li vaig portar una cançó que sabia que li agrada molt a la seva néta ("Corren" de Gossos). La vam escoltar i tot seguit en vam mirar alguna més que també tenia interès.
Aqest pròxim dimecres li comentaré el tema del moral per les festes de nadal..i segurament portaré alguna cosa per començar a treballar.

19 DE NOVEMBRE QUARTA VISITA AMB LA MARIA^^

Dimecres vaig fer la quarta visita a la Maria, i com no un dia més que va anar molt bé..encara que fos una miqueta diferent.
Volia parlar-li sobre el Nadal, perquè d'anècdotes seves ja n'hem parlat més d'un dia i així canviem de temes!
Al arribar la Maria estava veient els Matins, i es va aixecar per fer-me un petó i una abraçada.
Després em va dir que de que tocava parlar (jeje)..i li vaig comentar si volia parlar sobre les festes de Nadal.
Tot seguit va començar a explicar-me que el dia de Nadal, precisament aquest no li feien gaires regals; que els més grans arribaven per Reis. Passaven els Nadals en família i es feien regals entre ells ( res de diferent a com ho fem ara, la família de la Maria no vivia d'una manera "massa a l'antiga" a mida que la vaig coneixent em dóna aquesta sensació. Estaven en una situació bastant bona per l'època).
Em va dir que els regals que recorda amb més alegria són les figueretes de terrissa per jugar a cuines i sopetes.
Al acabar de parlar, van trucar a la porta. La Maria havia rebut una visita :)
Era una senyora de Balsareny, amiga seva, la Maria. Havien baixat, juntament amb dues senyores més a fer uns encàrrecs i van aprofitar per passar-la a veure.
Una d'elles, la Maria Casaldàliga, germana del conegut bisbe Pere Casaldàliga, va tenir un petit mareig i va haver de fer una mica de repòs a la capella de la residència.
Així que vam passar l'hora entretingudes allà xerrant amb les seves amigues.
Va ser un dia diferent, la Maria em deia que li sabia greu no haver pogut passar tota l'estona les dues com els altres dies; però allà amb aquelles senyores i ella també m'hi vaig sentir bé!!

12 DE NOVEMBRE 2008: AVUI ENS HEM QUEDAT A L'INSTITUT

Avui no he anat a la residència a fer la visita a la Maria perquè plovia i no anavem el suficient preparades.
Espero que li hagin pogut comunicar a la Maria.
Segurament ella, ara deu estar fent punt; sempre m'he la trobo en aquesta situació quan arribo :)
El pròxim dia ja farem el que teniem pensat ;)

5 DE NOVEMBRE 2008: TERCERA VISITA A LA MARIA!

Dimecres, un cop més vaig anar a la residència a veure la Maria :); m'esperava a la seva habitació fent una bufanda que tenia pensat acabar-la el mateix dia.
La va deixar a part i em va ensenyar l'àlbum de fotos que li havia regalat la seva família pel seus 90 anys, és a dir fa uns dos anys.
Era molt maco, regals així emocionen molt. La Maria al mirar-lo s'emocionava i ho recordava tot com si passés en aquell instant.
Era un recull dels millors moments, començant des de la seva infància, passant per la joventut, el seu casament, els fills, els néts, els besnéts,...
Al acabar de mirar-lo vam anar una estoneta a la sala d'estar. Però abans vam passar pel jardí de la residència que encara no l'ha vist. Allà ens vam trobar amb una senyora que estava prenent la fresca una miqueta i al cap de poc van entrar cap a la sala.
Vam estar-hi realment poc, perquè hi havia el seu marit, el Llorenç, i si l'ha veia potser la feia quedar..
Després vam pujar cap a l'habitació de nou; va arribar la seva filla. Li portava més roba per poder fer bufandes i així estar entretinguda.
El pròxim dia, em llegirà un poema (Romancero Gitano) que li va deixar un senyor d'allà

29 D'OCTUBRE 2008: SEGONA VISITA A LA MARIA :)

Dimecres, vaig anar fer la segona visita a la Maria i molt bé, m'agrada molt com és! i em tracta mb!
Teniem pensat anar a fer una visita per la residència i així ho vam fer; vam anar pis per pis i ella em va anar explicant una miqueta.
Al pis que s'està ellà hi ha els assistits i a mesura que vas pujant amunt hi ha els que es poden valdre més per si sols.
Ella s'hi sent bé, en aquell pis ho té gairebé tot a mà, i hi són principalment pel seu home que va en cadira de rodes.
Em va ensenyar la sala de recuperació, l'infermeria, la capella, la perruqueria,etc.
De tant en tant, vam haver de fer algun petit descans perquè la Maria es notava una mica cansada. Per la seva edat, és molt valenta i hi posa esforç en tot allò que està al seu abast.
Parlavem del temps que ella i el seu marit porten a la residència i deia: m'hi sento bé, i no ens hem de posar tristos perquè no siguem a casa; al cap i a la fi deia: "de ilusión se vive" :)
No la vam poder acabar la visita al complet, ens han quedat cosetes a veure pel pròxim dia!
Ah! la Maria em va ensenyar que havia llegit el meu escrit del blog, si aquest el llegeix des d'aquí li dic: Maria, ens veiem la setmana pròxima, espero que sigui encara millor que aquesta! L'estona va passar rapidíssim.
Ella també va apuntar amb una llibreta la seva primera impressió.

22 D'OCTUBRE 2008: SEGON DIA, NO A LA RESIDÈNCIA

Avui no hem anat a la residència perquè ens havien d'explicar el funcionament del blog.
Jo ja el vaig omplir l'altre dia i hauria pogut anar-hi, però la Maria crec que ja s'hauria fet a l'idea que no hi anava..per tant m'he quedat.
De cara a la setmana pròxima, tinc preparats dos poemes que em va dir que li faria molta il·lusió tenir-los; li ensenyaré i aviam si són els que em va dir.
Espero que si és així la faci contenta, i així em podrà explicar perquè li agradaven especialment.

15 D'OCTUBRE 2008: PRIMERA VISITA

Avui ha sigut la meva primera visita a la residència per anar a veure a la Maria.
En arribar allà, m’he dirigit al menjador, on havíem acordat que quedaríem el dia de la presentació, però no hi era. Tot seguit, he anat a la recepció i el noi m’ha acompanyat fins a la seva habitació a trobar-la.
La Maria, comparteix la habitació amb el seu marit Llorenç.
Quan he trucat a la porta, m’ha mirat i en el primer moment no m’ha reconegut (deia estranya)...però llavors m’ha dit: ostres!, no hi pensava, ara sí que sé qui ets..aquella noia; i a partir d’aquí ha començat la nostra conversa. Estava fent mitja. M’ha explicat que li agraden molt les manualitats, fa mitja, ganxet,...diu que així s’entreté; en va aprendre de petita perquè era filla única i d’aquesta manera es distreïa.
Ella és nova en aquesta activitat que s’ha organitzat, l’any passat no hi va participar.
Quan feia poc que estavem a l’habitació ens ha vingut a veure l’Encarnació i la seva parella, la Natàlia, perquè són amigues amb la Maria i li ha dit que s’ho passarien molt bé fent l’activitat durant aquests mesos, també ens ha dit que elles avui feient la presentació, és a dir, l’arribada a la residència.
Hem parlat sobre la seva infantesa, del seu marit, la guerra i els fills; però una mica en general.
La Maria Casals Pernau va néixer el 19 de març de 1916 a Bagà (Berguedà). Van néixer ella i una altra nena (venien bessones) però l’altra va morir en el part.
De petita fins als cinc anys, va anar a l’escola a Bagà i després va marxar a Bellpuig de Lleida. Allà s’hi va estar fins a acabar l’escolaritat.
Tenia una germana, major que ella, quatre anys de diferència; però quan la Maria tenia deu anys va morir a causa d’una Mengitis.
Vivien a mitjà hora del poble, en un barri anomenat Tarradelles. Era una torre molt maca (riu), però van haver de canviar i anar a un pis provisional, diu: sort que era provisional..ens hi vam estar 20 anys...Era molt senzill però a la vegada alegre, acollidor, amb finestrals. En té un molt bon record.
Les escales per accedir-hi eren de fusta. L'escala donava a una sala de màquines. Davant hi vivien una famíla de moliners (el pare de la Maria treballava a la serradora), mantenien molt bona relació i encara la segueixen actualment.
Durant aquesta època (als 14 anys) es va celebrar l'Exposició Internacional de Barcelona, la va anar a visitar amb els seus pares.
Té el record d'arribar amb els Ferrocarrils Catalans a la plaça Espanya i veure enmig l'avinguda Ma.Cristina amb tot de fonts lluminoses.
Quan va acabar l'escola, es va dedicar a ajudar a casa, perquè la seva mare tenia una depressió (el que es diria actualment) degut a la pèrdua de la seva germana. I d'aquí fins a que va arribar la Guerra; això va fer que la seva mare s'oblidés de l'estat en què es trobava.
La Guerra va significar un temps de molta por, la imatge de veure cremar les esglésies (ells eren de creença molt catòlica); però per sort ni mal ni gana, gràcies als molins del costat que els donaven farina.
Tenien uns veïns que eren castellans que havien hagut d'emigrar. Li feien pena i gràcia a la vegada i ella sempre els intentava ajudar en tot el que podia. Sobretot, sentia un gran apreci per una nena que es deia Marujita. Sempre cantava cançons i li donava pà amb mel.
Al seu marit el va conèixer amb 14 anys. Van estar quatre anys festejant; llavors va venir la Guerra, i un cop acabada, al cap d'un any es van casar. Ara porten 68 anys de casats ( i els que Déu més vulgui, diu contenta).
El Llorenç era de Bagà però vivia a Balsareny. "Lo bonic" diu, era que les mares eren filles de cosines.
Van tenir sis fills. La Maria diu que sempre va dir que li hauria agradat tenir-ne la dotzena, però es va quedar a la meitat. Del petit al gran es porten 21 anys de diferència. La majoria són noies, i a un dels nois que van tenir per motiu d'Il·lusió li van posar el nom d'ells dos: Llorenç - Maria.
El fet de que li agradés tant tenir fills era a causa de ser filla única.

Fins aquí el meu escrit; la Maria és una àvia de la qual se'n pot aprendre moltíssim, té molta història a explicar, per la seva avançada edat és molt valenta i participa al màxim en aquest esforç.
Un detall que m'ha agradat molt és que ella acabada d'explicar-me una cosa i seguidament em diu: De què més vols que parlem?
El pròxim dia en principi tenim previst fer una passejada per la residència perquè m'he l'ensenyi.
El seu marit i ella hi porten un any i mig

Marta :*